El Plenari dels Infants fa 10 anys

Sembla mentida, però si, aquest dijous el Plenari dels Infants i Adolescents de la ciutat de Lleida farà 10 anys. Recordo perfectament el dia que la directora del nostre col·legi, la Ma Jesus, ens va cridar al seu despatx a la Mireia i a mi, i ens va dir que seriem els representants del Lestonnac a un nou consell d'Infància que havia creat l'Ajuntament de Lleida. Després van venir les primeres reunions per saber de que anava allò del Plenari i finalment el 20 de Novembre de 1998 m'escollien el primer president del Plenari. Que lluny queda i que ràpid ha passat el temps.
A partir d'allí va començar la meva primera experiència política, xerrades, reunions amb polítics grans, treball amb els col·legis i instituts, i sobretot una de les coses més positives, la bona relació que vaig adquirir amb UNICEF, que anys més tard em portaria a participar als seus comitès.
Va ser una època molt divertida i il·lusionant on vam apendre molt. Han canviat tantes coses des d'aquell 20 de Novembre...i ara aquesta setmana, celebrem que el plenari ja porta 10 anys de marxa sense parar. Un projecte que ha sapigut engrescar a la ciutat i que permet als més petits de la ciutat fer-los sentir com a ciutandans, ficant en pràctica el terme política i democràcia en estat pur, sense interessos, ni segones intencions.
Avui hem presentat tots els actes que des de l'Ajuntament de Lleida organitzarem per tal de conmemorar que els infants de tot el món tenen una convenció que els empara, i que a la ciutat de Lleida tenen un òrgan on poden fer arribar les seves propostes, queixes i millores. Tots som importants per al bon funcionament de la nostra ciutat.
El dia 20 després de la Constitució del 10è Plenari dels Infants al Saló de Plens de la Paeria, l'Alcalde, Àngel Ros i la Defensora dels Infants, MAria Burgués, inauguraran l'exposició que recorda els 10 anys del Plenari i tots els membres que hem passat per allí.
El proper 21 de Novembre, el president d'UNICEF Catalunya i Ajuntaments de tot Catalunya participaran a l'acte de Conmemoració del 10è aniversari, on un cop més, la Paeria adquirirà el compromís de treballar i afavorir la participació de la infància, com ha fet fins ara. Un treball que ha situat a la ciutat de Lleida al capdavant de les Ciutats Amigues de la Infància i que ha estat premiat amb la Medalla d'Or d'UNICEF a favor de la Infància.

Ens veiem a tots els actes. Per a més info podeu clicar aquí.!

Les activitats per a joves a bon ritme!

Porto una setmana bastant carregada, de classes al John Hopkins Fall Institute, visita al parlament, actes i de reunions precongrés, per fi tinc una estona per seure i escriure quatre ratlles al bloc.
Acabo d'arribar de fer una visita a les diferents activitats que la regidoria de Joventut ha organitzat per aquest trimestre i que ja superen els 300 inscrits. Tot un èxit de participació, i que realment ens demostra que el grup de joves entre 14 i 17 anys especialment ens estaven demanant que des de l'Ajuntament els hi preparessim activitats dirigides cap a ells i elles.
A més el torneig de Futbol que hem organitzat ja compta amb més de 16 equips de diferents zones i col·lectius de la ciutat. Cada cop tinc més exemples de que l'esport és un espai molt important per garantir la convivència i afavorir la cohesió dels joves de la nostra ciutat.

A més aquest matí hem anat al Consell Nacional del PSC, el meu primer com a conseller electe al passat congrés de la Federació. El president Montilla ha explicat quina és la situació política actual, ha valorat la feina que portem feta tant des de la Generalitat com des de l'Estat, i sobretot la que portem feta. El company Iceta ha remarcat, la importància que té que siguin els socialistes els qui estiguin al front del Govern en un moment de crisis, perquè així garantirem que no hi hagi retallades en temes socials.

No podia acabar aquest post, sense fer referència al que va ser el tema d'aquests dies. L'aclaparadora victòria de Barack Obama, el canvi i la culminació d'un somni que ha captivat a milers de persones, no només dels USA sinó de tot el món. I més sabent que Obama vol a Hillary com a Secretària d'Estat (decissió que trobo molt acertada). Aquests dies al Fall Institute vaig tenir la sort de parlar amb una de les persones més influents en política sanitària als Estats Units, que probablement serà el proper Ministre de Salut, i va reconéixer que és un moment trascendental per tornar al primer pla polític debats que amb l'administració Bush havien quedat amagats. Esperem que així sigui, i que Obama consegueixi tornar a girar a Amèrica cap a l'esquerra, o si més no, cap al centre. I això no és gens fàcil.

Sobre la credibilitat.....

Aquest matí, mentre llegeia els diaris del dia m’ha agradat veure que els diaris de Lleida destacaven la inauguració del CaixaForum de Lleida. Feia temps que un tema cultural no es tractava d’una manera positiva. Un equipament de primera que ens situa a la primera divisió cultural com deien alguns.
Però la meva sorpresa ha estat veure una notícia sobre l’agrupació de Lleida del PSC. M’he quedat parat al veure que el periodista parlava de la nostra agrupació com si conegués al PSC perfectament, com si hagués estat a l’assemblea o com si hagués pogut passar una tarde per la nostra seu. Cosa que dubto. Com pot afirmar que la gent vol castigar al primer secretari, sol perquè ha tret 2 vots menys que un altre company? Això només ho pot afirmar algú que no coneix al PSC i que sobretot infravalora als militants socialistes. Bàsicament perquè quan vam escollir delegats pel congrés nacional va ser l’alcalde qui va treure més vots. I és que les assemblees van així, unes vegades un treu més vots, unes altres en treu menys, i si algu s’ho treballa una mica doncs acaba sortint delegat, fet que demostra que les campanyes electorals funcionen i que posa de manifest, que al PSC tots els militants tenen l’oportunitat de ser delegats. A més en l’article es veu negativament que militants que fa temps que tenen responsabilitats públiques treuen més vots que els que fa poc que hi són, quan jo crec que és el més normal. Pel fet de que algú deixi de ser regidor no perdrà l’estima de la militància. No sé d’on ha tret el número de vots de cada militant, però fer un análisis d’una llista privada pel seu compte és una mica arriesgat, perquè com li ha passat, ha fet un anàlisi equivocat.
Evidentment respecto la llibertat d’expressió dels mitjans i dels seus periodistes. Però no pot deixar de sorprendre’m que dediqui gairebé una plana sencera a una noticia falsa, parcial i manipulada i que ahir no fés cap tipus d’esment a que l’expresident de la Diputació, Isidre Gavín, va contractar de manera il·legal una treballadora. I per a enredar-ho més, qui defensa a aquesta treballadora , que acusa a l’anterior diputació de contractar a la diputació il·legalment, és actualment el nº2 de Gavín i en aquella època un dels directius que va permetre aquesta il·legalitat. Per favor, com esperen que la gent confii en la credibilitat i imparcialitat d’un mitjà de comunicació, si fan les noticies que volen??
Per sort l’agrupació de Lleida està funcionant i esperarem aportar el màxim d’idees i propostes al proper congrés de federació i allí on faci falta. Revitalitzarem els nostres grups de treball i com sempre, escoltarem a tots els militants, des dels més joves als més grans, perquè al PSC tots comptem.

El CitiLab de Cornellà una meravella

Aquest cap de setmana després de la ressaca de la Festa Major (amb boda medieval inclosa) i la desfilada del CUSTO a la Seu Vella, hem començat el Màster per al Lideratge i la Gestió Política i Social que realitza la UAB (en col·laboració amb l'Escola Xavier Soto i la Fundació Rafel Campalans). Per fi, després de molts anys m'he pogut apuntar a aquest curs que segur serà molt profitós.
De moment l'ambient a la classe és molt bo, 41 companys de tot Catalunya amb moltes ganes d'aprendre i millorar per poder oferir el millor als nostres ajuntaments, diputacions, .....A més el programa pinta molt bé i ens donarà una visió molt global de la situació política actual. L'equip directiu, de tutors i de profes s'ho han currat molt i es nota, des d'aquí vull agraïr-los-hi la gran professionalitat a tots ells. (La Jor espero que sigui la nostra tutora, jijijij)
La inauguració va anar a càrrec d'Isidre Molas, president del PSC i després per la nit, al sopar col·loqui vam comptar amb la presència de'n JOsep Mª Sala, secretari de Formació del PSC que ens va anar desgranant poc a poc quina era la seva opinió i quin era el futur del PSC i del nostre país.
Però la major sorpresa me l'he endut aquest matí. Hem començat el mòdul de TIC i Noves Tecnologies al CitiLab de Cornellà, un espai molt nou on el món de la innovació i la tecnologia estan a l'abast de tothom. Un laboratori per crear una ciutat entre els més petits i els més grans. La nostra profe Raquel Querol ens ha ficat al dia amb els conceptes bàsics i ens ha fet 4 pinzellades del programa d'aquest mòdul.
Ha estat un dia i mig molt intens, però que hem aprés molt i estic segur que només és el preludi d'un gran any en el que a part d'aprendre, farem un molt bon grup d'amics i amigues!

A cada insulto, una sonrisa

Aquesta és una de les frases que Zapatero va fer famoses abans de les eleccions generals d'aquest any, quan es referia a la tàctica política que utilitzava el PP.
Ahir, malauradament, vaig ficar en pràctica aquesta frase. Ahir 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, com cada any l'agrupació de Lleida del PSC vam fer l'ofrena floral a l'edifici del Roser. El Roser ubicat al centre històric i antic convent, va ser on van morir molts lleidatans i lleidatanes el 1707 amb la invasió de Lleida per part de les tropes borbòniques. Des de fa molts anys allí és on es fan les ofrenes de totes les institucions i partits cada 11 de setembre. I allí és on es continuarà fent. A pesar del que diguin.
Doncs ahir a les 11.45 la comissió executiva de l'agrupació encapçalavem la comitiva socialista cap a l'ofrena i ens vam trobar amb l'espectacle de cada any. Uns quants personatges cridant-nos i intentant evitar que nosaltres, com ells i com tots els catalans poguessim fer la nostra ofrena per commemorar el nostre dia. Davant els crits de botiflers, especuladors, lladres, xiulets, empentes....un somriure. Crec que els va xocar. Potser esperavem que ens quedariem parats o que ens intimidarien, doncs no.
Tota la comitiva va entrar al Roser i vam fer la nostra ofrena amb el Primer Secretari, Àngel Ros, la presidenta, Maria Burgués i l'adjunta al Primer Secretari, la Marta Camps.
Ells, que es creuen que són més d'esquerres i més democràtics que nosaltres, ens volien impedir que féssim el nostre homenatge, només perquè pensem diferent que ells. Suposo que la seva limitada visió política els impedeix veure que tenen la mateixa actitut que els feixistes, ja ho diuen que els extrems es toquen. A més penso que aquests col·lectius, de pseudo-esquerra i pseudo-catalanistes (els catalanistes no ens preocupen de si una bandera té una estrella o no, sinó dels problemes dels catalans) només fan que entorpir i deteriorar la imatge externa de Catalunya. Tots els telenoticies van fer esment a aquestes actituts feixistes, i pocs van fer esment de que tots els partits i institucions ens uniem per celebrar que fa prop de 300 anys, els catalans vam aguantar fins al final tot i conéixer la imminent derrota, del nostre esperit lluitador i la nostra capacitat de tirar endavant a pesar de les adversitats.
En fi, espero que algun dia aquests individus s'adonin, que els democràtes utilitzem les paraules per fer arribar el nostre missatge i no els crits ni la falta de respecte. Que entenguin que tots tenim el mateix dret a participar a la vida política i que només aixi garantirem la convivència a la ciutat, en definitiva que aprenguin que és la democràcia.
La resta de la jornada va ser molt festiva, i la recepció i pregó a l'interior del Roser es van desenvolupar amb total normalitat i formalitat, tal com requereix la nostra diada.
Bon cap de setmana.

P.D: La foto d'avui a la Manyana, mostra l'entrada de la delegació socialista entre crits al Roser. Ens volen prohibir l'entrada al govern municipal perquè hem aconseguit que Paradores rehabiliti tot l'edifici, esdevingui un motor econòmic pel centre històric i creí el Centre d'Interpretació del Roser.

Tornem a casa

Avui, després de molt temps tornava a creuar la petita plaça d'homenatge a Henry Dunant. He tornat com un voluntari més a la Creu Roja de Lleida. Fa uns 7 anys que havia fet el mateix i avui quan he tornat a obrir aquelles 2 portes tan pesades m'ha semblat que hagués marxat ahir. He tingut una sensació estranya al veure que tot estava igual que quan vaig marxar el dia que vaig dimitir com a Vicepresident Provincial de Creu Roja i Director Provincial de Creu Roja Joventut. Quants records, i ja ha passat un any i mig.
Si que evidentment, he mantingut un vincle amb aquesta organització a la que vaig dedicar tantes hores, però avui tornava a entrar com un més, d'una gran família que composa Creu Roja, al marge de consells, càrrecs, directors....un voluntari raso amb ganes de col·laborar.
Després de l'atemptat de l'11 es va crear a Lleida, a semblança d'altres llocs de Catalunya, un ERIE psicosocial. Un Equip de resposta Immediata en Emergències que vetllava pels temes psicosocials. Està integrat per psicòlegs, infermers, metges, socorristes, treballadors i educadors socials, .... Em van demanar que hi formés part i vaig participar en diferents tallers, cursos com a socorrista d'acompanyament, però a la separació abans comentada, s'hi va afegir que un servidor havia d'acabar la carrera.
A finals de Juny, amb el títol de Metge sota el braç, vaig ficar-me en contacte amb la Carme, l'ànima mater de l'ERIE de Lleida i la persona que em va introduir al seu dia al món de la Creu Roja. Tornava a estar preparat per entrar a l'equip, aquest cop com a Metge.
Aquest estiu els equips ERIE de la Creu Roja han set famosos malauradament degut a l'accident aeri de Barajas, ja que tota l'atenció psicològica la van fer ells.
Doncs avui, començava de nou el curs a l'equip de Lleida i jo m'he incorporat com a metge, el primer que té l'ERIE de Lleida. Espero ser de utilitat per als companys i companyes. M'ha agradat molt tornar a trobar als antics amics de l'equip, xerrar amb ells i sentir les experiències que ens han explicat els membres que van ser activats durant l'accident de Barajas.
A partir d'avui, torno a ser un voluntari actiu de Creu Roja, i mentre sortiem de la reunió (la propera la farem a l'octubre si no hi ha res de nou) no podia evitar que tingués el sentiment de que tornava a casa.

Candi in memoriam

Ja fa casi 15 dies, que no actualitzava el bloc. Bàsicament perquè em vaig pendre uns dies de descans i de concentració per a l'estudi abans d'encarar el mes de setembre.

Però volia dedicar avui a l'amic Candi, aquest post. Ahir va fer un any que ens van trucar a primera hora del matí per donar-nos la trista notícia. Van ser uns dies de confusió, de pena i qui ho diria que ja ha fet un any. Hem trobat a faltar el teu humor, la teva rialla i el teu coratge.

Aquest és el meu petit homenatge al Candi. Segur que allí on estàs, cuides una mica de tots nosaltres.